Va néixer al poble d'Alguaire el 28 de juny de 1907 i va morir a Lleida el 2 de febrer de 1990. La seva infantesa i joventut fou força dura a causa de la mort del seu pare a punt de complir els set anys i l'ingrés a l'Hospici i Casa Misericòrdia de Lleida, on hi romandria fins el febrer de 1924. Aquí aprendria l'ofici de fuster que exerciria a Lleida i Barcelona durant els anys vint. A  Barcelona es matricularia a l'Escola del Treball el 1926.

De retorn a Lleida prosseguí la mateixa feina si bé, aconsellat pels sacerdots germans Macarulla i Bonaventura Pelegrí, començà a preparar l'ingrés als estudis de Magisteri que encetaria el 1928, primer com alumne  lliure i després oficial, per fer-se amb  el títol de mestre el 1931. Alhora Lladonosa que, de ben jove, havia mostrat una intensa afecció a la lectura, de manera particular històrica, literària i religiosa, va començar a publicar articles periodístics, alguns al “Diario de Lérida”. Aviat esdevindria redactor del diari republicà "La Jornada", per ocupar-se de la informació local diürna, fet que li permetria de deixar definitivament la feina de fuster. Si per una banda treballava per a un periòdic republicà, s'integrava en  l'ambient catòlic, en particular a l'Acadèmia Mariana  i la Federació de Joves Cristians de Catalunya, on travaria amistat amb un dels seus millors líders, Francesc Castelló. També  col·laboraria i s’implicaria intensament amb  el butlletí de l’Escola de Magisteri, “Ilerda”, i formaria part de l’Associació de Normalistes.
 

Durant els anys de la Segona República va exercir de mestre fins que fou destituït en començar la guerra civil a causa de les seves creences catòliques i l'adscripció a l'esmentada Federació de Joves Cristians. Fou mobilitzat per l'exèrcit republicà i participà en la guerra i la retirada cap a França on fou internat als camps  de concentració de Prats de Molló  i Arles. Retornat a Lleida, el 30 de març  de1940 es casava amb  Concepció Vall-Llebrera Peralta. Del matrimoni naixerien els seus fills Conxita (14 de febrer de 1941), Josefina (18 de març de 1944) que moriria als quatre anys, Manuel (18 de maig de 1946) i Maria Rosa (8 d’agost de 1952). El setembre de 1940 obtenia la plaça de mestre provisional de l’Escola Annexa  de la Normal  de Magisteri i el l 1941, en superar unes oposicions, n’assumia la condició plena de professor.

 
Al costat de la seva activitat docent, Josep Lladonosa endegava la recerca i la divulgació, escrita i oral, del passat de la ciutat de Lleida i del territori occidental català. Va encetar la seva trajectòria amb  la publicació, el 1944, de la monografia La antigua parroquia de San Martín (1944). La seguirien un seguit nombrosíssim de publicacions com el Compendio  de historia de Lérida (1948), Manuel de Montsuar,1410-1491 (1949), prologat per Ernest Martínez Ferrando, El desarrollo urbano de Lérida a través de su historia (1951-1952) que contenia les seves xerrades radiades a través de Ràdio Lleida, titulades “Divulgaciones leridanas”, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524  (1953) que va obtenir el Premi Pròsper Bofarull de l'Institut d'Estudis Catalans i que va suposar el seu reconeixement en la historiografia catalana, La ciutat de Lleida en tres volums a cura de l'Editorial Barcino (1955-1959), Calles y plazas de Lérida, en cinc volums (1961-1974), que fou publicada, primer, en forma d’articles al diari “La Mañana”, les grans aportacions de la Historia de la Diputación de Lérida (1974) en dos volums i la Història de Lleida també en  dos volums  (1972 i 1974), que representa la síntesi de tot el seu treball anterior, la Noticia històrica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida,(1974), així com  aportacions a la història dels pobles de les terres de Lleida com  La Fuliola. Nou segles d'història (1080-1980) (1980), Història d'Alguaire i el seu monestir Santjoanista (1981), Història de l'Albi (1986), o la Història d'Artesa de Segre i la seva comarca  que es publicà el 1990, poc després de la seva mort. El 1980 publicava una síntesi de la seva anterior història de Lleida amb  el títol d’Història de la ciutat de Lleida, el 1980  a l’editorial Curial.

 
Col·laborà a l’Enciclopèdia Catalana, a la part dedicada a la Regió de Lleida a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1983), a la sèrie de l’editorial de Rafael Dalmau “Els castells catalans” entre 1967 i 1979  i a la col·lecció “Episodis de la Història” del mateix editor. Així mateix, col·laborà a les revistes “Ciudad”, “Labor”, Acento”, “Ilerda” de l’IEI, el Butlletí del Centre Comarcal  Lleidatà i “Serra d’Or”. Fou constant la seva assistència i participació als congressos d’història de la Corona d’Aragó, a les assemblees comarcals d’estudiosos o els congressos d’història de la Medicina, entre altres encontres.
El 20 de novembre de 1962 fou nomenat  cronista oficial de la ciutat. El mateix any era nomenat membre   corresponent de  la Reial Acadèmia  de la Història i de  la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El 1967, era nomenat membre  de l’IEI.
 
Lladonosa prosseguí la presència en activitats religioses i cívico-culturals. Fou remarcable la seva aportació a la recuperació de la cultura catalana a travès de les seves classes de català, la col·laboració amb  les iniciatives culturals del jesuita Joan Arís a la Casa de Crist Rei  (una mena de  versió lleidatana de l’Acadèmia de Barcelona) i la fundació de la Secció Onofre Cerveró  del Sícoris Club.

També  col·laboraria amb  el entre Comarcal Lleidatà de Barcelona i amb les Colònies Cantarelles d’Estiu de l’Orfeó Lleidatà. Entre 1969  i 1972 es faria càrrec de les classes d’història de Catalunya a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, al si de la seva càtedra de cultura catalana Samuel  Gil i Gaya. Vidu el 1973, l’11 de maig  de 1976 es casaria en segones núpcies amb  Maria Morancho i Roureda. El 8 de juny de 1979 rebé un homenatge popular a la Seu Antiga, organitzat pel Col·legi d’Arquitectes amb el suport dels altres col·legis, l’Estudi General, altres entitats culturals, l’Ajuntament de Lleida, l’Ajuntament d’Alguaire i tots els partits polítics presents a la Paeria.

El 1982  obtenia el guardó de la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i El 1985  ingressava a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Poc abans de la seva mort Josep Lladonosa va lliurar el seu llegat a l’Ajuntament d’Alguaire. Aquest  va  crear el 1990  el premi Josep  Lladonosa de monografies locals i el 1991  va establir el Patronat Josep Lladonosa, en el qual hi participen l’Ajuntament d’Alguaire, l’Ajuntament de  Lleida, el  Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. El Patronat ha procedit, així mateix, a organitzar cada dos anys unes Jornades de Sistemes Agraris.